Foto: Yoshi |
Us adjuntem la traducció de la darrera entrada (la part final són dos poemes del poeta japonès Muroo Saisei que no s'inclouen a la traducció):
En Yoshi va tornar pujar a teulada per arreglar els forats però no va poder trobar-los doncs va cobrir amb un plàstic blau. Mentre mirant el cel es semblava el mar i cel , de veritat era el mar del plàstic blau que el vent va crear les onades però en Yoshi va veure el mar tan maco.
Ell va recordar-se el mar de Fukushima d'abans amb el somriure i les llàgrimes.
Ahir no va poder venir ni un nen.
Però van venir uns alumnes adults: un noi que estudiava al taller d'en Yoshi fins el any passat i ara esta estudiant l'escola de Tokio. Els 2 últims dibuixos són d'ell, diu que va venir a la seva classe
perque volia dibuixar sense pensar res.
Una abraçada a la Yukiko i a tothom allà al Japó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada